anada i tornada

Quan més critiques l'actitut de la gent respecte al civisme, la racionalitat, el saber estar i una llarga llista de etcèteres, més et sorpren seguint el mateix camí, sí que podem dir que la pedra que ens fa caure sempre es la mateixa, que no aprenem a seguir la deixadesa que ens mostra la gent, personalment crec que l'actitut que tenen respecte a mi diferents persones es la que he de tindre jo amb elles, per què quina reciprocitat es mereix tothom? la que ens es donada.
Efectivament sempre succeis que no podem fer-ho amb tothom, existeixen raons que ens impedisen actuar de la mateixa mena, ja siga per a bé com per a mal.
Vull dir que ambos sentits de les relacions, portar-se bé amb qui es port bé i ignorar a qui ens fa mal.
L'energia i el temps son recursos escasos dels que disposemn hui dia i malgastar-los de manera inútil a part de ser irrespetuos amb u mateix resulta total ment anti ecològic, la part consumista que posseim amb aquesta societat de hui dia no ha d'impedir que tinguem un mínim d'organització a l'hora de repartir i utilitzar els nostres recursos, ja siga els recursos vitals per a sobreviure o els recursos personals i emocionals.

Al cap i a la fi, tothom té un llímit que una volta sobrepasat es molt difícil tornar a creuar a l'altra banda, sempre queda en la memòria la pérdua dels recursos més valiosos.

Tot te doble sentit, el que va ie l que torna aixi que ......